Atención: Tu navegador no soporta algunas funcionalidades necesarias. Te recomendamos que utilizes Chrome, Firefox o Internet Explorer Edge.

Power Monday Podcast

inspiració i ciència per viure millor

  • 1
    Mecenas
  • 2.0
    mensuales
  • 26.23
    total

PMP# 50 - Com vèncer la procrastinació?

  1. PMP50.mp3
    : :
Com vèncer la procrastinació? Disciplina, la paraula que a ningú li agrada. Però la disciplina no s'ha de confondre amb l'esforç o el treball dur. La disciplina és fer les coses que saps que hauries de fer fins i tot quan no en tens ganes. Si tens aquesta habilitat pots aconseguir pràcticament qualsevol cosa. Però la disciplina paradoxalment no va de sacrifici i patir més sinó el contrari.
Per això hem d'entendre: El principi paradoxal de la disciplina:
*Eleccions fàcils a curt termini porten a conseqüències difícils a llarg termini, mentre que eleccions difícils a curt termini porten a conseqüències fàcils a llarg termini.*
"El camí més curt que et garanteix una vida fàcil, és fer les coses difícils i dures de la vida el més aviat millor per evitar l'interès que vindrà si esperes."
Hi ha moltes raons per les que procrastinem. Segons els psicòlegs, la raó principal és degut a l'autocrítica i per evitar el dolor (emocional). Pensar que no ets prou bo, que no ets prou llest, això no funcionarà, etc. Existeixen 3 tipus de procrastinació, la majoria només en coneixem 1.
  • Procrastinació clàssica: és conscientment endarrerir el que sabem que hauríem d'estar fent. Hauria de fer X, però faig Y.
  • Creative avoidence: Es tracta subconscientment crear-te coses o tasques a fer per fer-les i així sentir-te productiu i evitar fer el que hauries de fer realment. Un clar exemple seria el correu electrònic o fer una llista de tasques molt fàcils per marcar-les i sentir-te bé.
  • Dilució de prioritats: forma de procrastinació que afecta les persones que normalment no consideraries com a procrastinadors: els "chronic overachievers". Són aquells que tot i ser exitosos no fan el que saben que haurien de fer, perquè se centren en tasques menys rellevants perquè són més urgents.
Pensem que la disciplina és sacrifici: “estic aguantant el dolor” però la veritat és que sempre experimentem dolor. Anem per la vida intentant evitar el dolor. És impossible, inevitable no depèn de nosaltres. L'única elecció que podem  fer és decidir si volem pagar el preu ara, el més aviat o més tard amb interessos. 
La vida serà dura de qualsavol manera, la pregunta és vols que sigui una mica dura ara o molt dura més tard? Aquest és el rencuadrament.